Entrevista a Rebeca Segura, sòcia fundadora de la cooperativa AmbTu
1. Quin és el gran repte del finançament?
El gran repte de finançament per a moltes organitzacions de l’economia social i solidària és aconseguir recursos que permetin enfortir l’estructura i, alhora, recursos per a inversió, és a dir, per a capitalitzar les entitats. Sense tenir unes organitzacions sòlides és molt difícil augmentar la competitivitat. La solidesa, de fet, fa molt més fàcil aconseguir finançament, no només en forma de subvencions (on sovint, a les convocatòries, es demana o es puntua el nivell de solvència) sinó també per accedir a préstecs o a finançament bancari. El que ens trobem sovint és que moltes entitats de l’economia social i solidària viuen molt centrades en el ‘dia a dia’, sense una planificació a mitjà i llarg termini, i això dificulta prendre decisions estratègiques, i el finançament és, sense dubte, estratègic. En aquest sentit, les subvencions per a projectes concrets són molt valuoses, però si no assegurem una estructura i una sostenibilitat econòmica de base, difícilment podrem generar un impacte social més gran i sostingut en el temps.
2. A AmbTu, sou expertes en aquesta qüestió. Com va néixer la cooperativa?
AmbTu va néixer el 2020 a partir de la complementarietat de dues trajectòries molt diferents de les dues persones sòcies cofundadores. Jo portava més de 10 anys treballant al tercer sector, com a coordinadora d’una ONG i dins de l’àmbit de la captació i gestió de recursos, així com impulsant projectes d’emprenedoria en l’economia social i solidària. Pel camí, es va sumar l’Albert Mora, en un moment en què estàvem impulsant una cooperativa destinada a la producció agroecològica. Ell venia del món de l’assessorament econòmic-financer en una multinacional, i, durant molts anys, es va especialitzar en l’àmbit fiscal. Des de l’ONG, vam aconseguir molts recursos de subvencions per impulsar la cooperativa. Ell va aportar eines de control de tota mena, va posar en ordre la tresoreria, feia previsions de resultats anuals, feia la planificació de la producció i les anàlisis de costos. Ens vam adonar que quan posàvem en comú aquestes dues mirades, la recerca de recursos financers i la gestió econòmica rigorosa, el projecte guanyava en sostenibilitat i feia un millor ús dels seus recursos. D’aquí, va sorgir la idea d’AmbTu, amb la voluntat de ser un aliat estratègic de les organitzacions de l’economia social i solidària. Avui, som sis persones treballadores, cinc de les quals persones sòcies. Amb perfils diversos i complementaris, hem après molt en aquest camí al costat de les entitats, validant que la nostra detecció inicial responia i respon a una necessitat real.
3. Quins mecanismes tenen les organitzacions per a finançar la Responsabilitat Social?
Sovint passa que aspectes com la comunicació, els protocols diversos o les accions de Responsabilitat Social queden en un segon terme perquè no es consideren prioritàries, i només es duen a terme si hi ha una subvenció concreta que les cobreix. És habitual sentir frases com: ‘demanarem la subvenció de l’IFE per fer un pla d’igualtat’ o ‘demanarem l’Impulsem per fer un pla de comunicació’. Això fa que moltes accions quedin completament condicionades a obtenir o no aquests recursos. El que defensem és just el contrari: primer cal planificar l’estratègia de l’entitat i definir quins plans i quines accions són necessàries, i després veure quines vies de finançament poden ajudar a fer-les realitat. En aquest sentit, les subvencions són una bona eina quan responen a una necessitat estratègica detectada, però no haurien de ser mai la raó per decidir fer o no una acció. Una subvenció no hauria de condicionar l’estratègia ni forçar el projecte: quan això passa, ens trobem amb casos de fracàs o amb malestar dins de les entitats. Per això, més enllà de les subvencions, és important contemplar altres mecanismes: convenis de col·laboració amb administracions, aliances estratègiques amb empreses, campanyes de micromecenatge o recursos propis. Quan l’estratègia marca el camí i els recursos s’hi alineen, les accions tenen més coherència i sostenibilitat i les subvencions deixen de ser una dependència per convertir-se en una palanca que multiplica les possibilitats.
4. Com poden entitats i empreses buscar convocatòries de finançament públic i privat?
El punt important és destinar temps de qualitat a fer una bona planificació, això evita el desgast i ajuda a invertir els esforços adequadament. El que sovint passa és que surt una convocatòria, queden quinze dies per presentar-s’hi i les entitats corren per formular el projecte a correcuita i preparar la documentació. Aquest procés desgasta molt i, de vegades, no compensa. És preferible invertir temps a planificar bé i, un cop es té una estratègia clara, prioritzar les opcions que realment tenen sentit. Buscar aliances estratègiques també és molt útil: descarrega feina, aporta coneixement tècnic i posa a disposició recursos i eines que després poden quedar incorporades a l’organització. Òbviament, es poden consultar butlletins sobre finançament, recursos públics i bases de dades, però la realitat és que les entitats petites, que van de feina fins al capdamunt, difícilment tindran temps de destinar-hi temps de qualitat i de fer-ho amb rigor. Per això, envoltar-se de persones expertes pot ser una inversió molt valuosa.
5. Com poden impactar aquests recursos en la sostenibilitat de les organitzacions?
Allò essencial és que cada entitat faci una anàlisi dels seus projectes, dels seus productes i dels seus serveis: què ofereix, què li pot generar ingressos i com s’articula amb la seva missió. A partir d’aquí, es poden combinar vendes, aliances, col·laboracions i, per descomptat, subvencions. La clau és planificar i preveure: fer escenaris, anticipar-se i treballar amb un pla d’acció per aconseguir objectius concrets. Una subvenció ben gestionada pot donar aire i impulsar un projecte innovador, però si no hi ha una mirada global i sobretot una mirada estratègica, pot acabar generant tensions de tresoreria o dependència. Quan s’insereixen dins d’una planificació, poden ser un motor de sostenibilitat i de creixement a llarg termini.
6. Finalment, quines estratègies de finançament es poden plantejar entitats i empreses?
La millor estratègia és, sense dubte, la diversificació. No dependre mai d’una sola font d’ingressos, perquè això genera vulnerabilitat. El més recomanable és combinar mecanismes: subvencions, donacions en cas d’associacions o de fundacions, quotes de serveis, convenis amb administracions, aliances privades i altres fórmules com el micromecenatge. Cada entitat ha de trobar la combinació que millor s’adapti a la seva realitat i al seu projecte, però sempre amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat i l’autonomia de l’organització. Quan una entitat diversifica, pot planificar millor, prendre decisions estratègiques amb més seguretat i, sobretot, mantenir-se fidel a la seva missió sense dependre molt de ningú.
